Habitat Schlern

“Habitat Schlern“ - Flora y fauna tl ambiënt vital Schlern

 

Portadus dl proiet

Habitat Schlern

  • Museum de Sciënzes Naturales de Südtirol;
  • Ofize por i parcs naturai dla Repartiziun natöra y contrada;
  • Ofize por i parcs naturai dla Repartiziun natöra y contrada.


Al é gnü relevè zirca 5100 sorts de tiers y de plantes

.Ti agn 2006 y 2007 él gnü relevè y inventarisé tl raiun dl Schlern (Scilier) zirca 4.900 [5.100] sorts de plantes y de tiers – le 20 porcënt de dötes les sorts de tiers relevades te Südtirol vir insciö tl raiun dl Schlern. Danter chëstes él bele sëgn 221 [444] sorts che é gnüdes relevades le pröm iade te Südtirol y 53 [128] che é gnüdes documentades le pröm iade tla Talia. Chisc é i resultac plü importanc dl proiet d'archirida. Ti resultac dles valutaziuns dl material coiü adöm él saurì poscibl ch'al saltes fora ince scovertes nöies.

.Esperc dla Germania, dl'Austria y dla Talia à ejaminé tl raiun dl Schlern l'inventar de 24 sorts de tiers y de plantes: sgnec, milbes a corn, aragns, libelules, saioc, zicades, cargares, ês, feurs, chefri dales ares cörtes, mosces dala goba, paôi, pësc, anfibs, retii, vicì, netores, salvarjina da polan, faunes dles eghes, plantes da flu y da füresc, barbüces y la flora di müstli y di funguns.

.

Le resultat é tler. Le parch natural Schlern-Ciadenac é n ambient vital rich y varié, cun na biodiversité plü grana co ch'an ne s'l'â aspetè. Tl raiun ejaminé à i inrescidus insciö constatè plü de 200 sorts de ês y 36 sorts de saioc, ci che fej fora te trami i caji plü dl 50 porcënt dles sorts constatades cina sëgn te Südtirol. Ince tl cajo di paôi ésera presciapüch insciö: al n'é gnü documentè 1030 sorts, ci che fej fora zirca n terzo dles sorts ch'an conësc cina sëgn te Südtirol. Al é gnü documentè prësc 3.000 sorts de tiers - zirca le 20 porcënt dles sorts portades ite tla lista dl catalogh „Die Tierwelt Südtirols“, dè fora dl 1997.

.Pro les plantes àn podü confermè indô tröpes sorts rades y ch'ea gnüdes mancia. "Chësc é n resultat che nes fej gran plajëi", dij le diretur dl proiet, Willigis Gallmetzer. Ince l'espert de milbes a corn Heinrich Schatz baia de na "richëza de sorts nia da crëie." N terzo dles milbes a corn conesciüdes tla Talia vir tl raiun dl Schlern; porchël é chësc raiun n "hotspot dla biodiversité".


Le proiet à indere ince portè a löm aspec negatifs. Le vardè intensif smendrësc la richëza de sorts dl raiun dl Schlern. Insciö él gnü cumpedè dailò n numer respetabl de sorts de paôi - la densité dles popolaziuns indere é plülere picera por gauja dl sfrütament intensif de valgünes sperses ejaminades sciöche pastöra. Valgünes sorts altalpines n'àn insciö nia plü sciafié da documentè. N smendrimënt àn ince tles contrades da parü sö alalt. Dailò mancel, aladô dles inrescides, i fonguns micoriza che foss tipics por chësc ambiënt vital. Porchël indere àn constatè popolaziuns de fraidumera. Ara se trata de n cuader daldöt nia natural por les zones altes.


Al é le pröm iade ch’al é gnü fat te n raiun determiné de Südtirol n’inventarisaziun tan ampla. Le raiun ejaminé é tl parch natural Schlern-Ciadenac y jô dai bosc sura i comuns d.e Ciastel, Fìe y Dier a 1.000 metri cina ala cortesc da munt sön la planöra alta dl Schlern y i lastëis dl Mont Pez a 2.500 metri. I inrescidus à relevè les sorts de tiers y de plantes te 16 posc che rapresentëia ambiënc vitai desvalis. Dl 2006 à i inrescidus ejaminé eghes rogorëntes y eghes stagnëntes, raiuns tömi, bosc de peció y de aidin, bosc de pinch, parëis de dolomit, n pascentadù de larjëi y na spersa dandaìa borjada a St. Zyprian/Dier. Tl 2007 él spo sté söl program d'archirida set d'atri ambiënc vitai che é plü alalt: lastun da cialc, vëtes de barantl, prês da sié, parüs, cortesc da cialc alpina, vëtes de crëpa vulcaniches y parëis dolomitics a posserì.

N aspet important dl proiet é le confrunt dles dates relevades cun les dates ch'an conësc bele tla leteratöra söl raiun. N te' confrunt dà la poscibilité da fà deduziuns sön mudamënc tla contrada naturala y tla contrada culturala. I resultac dles archirides vëgn reportês y saulês tla revista spezialisada "Gredleriana", che vëgn dada fora dal Museum dla natöra, y tles banches dates dl Museum y dl Ofize por i parcs naturai. Suraprò informëia na mostra itineranta de mà dl 2008 a Balsan y ti comuns dl raiun dl Schlern söl proiet. L'Ofize por i parcs naturai publichëia les dates te na brosciüra tla ligna editoriala "Unter der Lupe".

.

Cun referac, escursciuns naturalstiches cun acompagnadù y escursciuns tematiches él ince gnü lié ite tl proiet les scores, la popolaziun y i turisc dl raiun dl Schlern. Dl 2006 y 2007 él gnü fat tl cuader dl proiet manifestaziuns desvalies n gaujiun dl "Dé Geo dla biodiversité". A Dier, Fìe y Ciastel à implü scienziês y aministradus di comuns tut pert a workshops.

Resultac dles archirides (documënt pdf por todëscho por talian)

Ambiënc vitai (ciara la cherta)

Sponsors: