Botanica
Flora de Südtirol
La priorité dl archirida atuala tl setur dla botanica é le relevamënt dles plantes da füresc y da somënza dla provinzia de Balsan. L’obietif é chël da mëte adöm na suravijiun dla flora dla provinzia y curì insciö na locia de 100 agn che é gnüda a s’l dè dala publicaziun dl’ultim stüde söla flora de Südtirol (Dalla Torre & Sarnthein 1906-1912).
La sort efedra tl raiun alpin
Por n stlarimënt dla parentela danter les popolaziuns alpines d’efedra y l‘Ephedra distachya di raiuns söla spona dl mer dl’Europa dl vest y dl süd él gnü metü man n proiet d’archirida deboriada cun la Freie Universität Berlin.
Neofic dl Tirol
Te n proiet suraregional dessel gnì analisé sciöche la flora di neofic s’à stramudé tl raiun dl Tirol storich tl passè di ultims 100 agn.
Le cërtl de formes de festuca valesiaca te Südtirol
Südtirol y dantadöt le Venost fej pert de chi raiuns dles Alpes, te chi che le cërtl de formes incër le fostöra valeja (festuca valesiaca agg.) à arjunt la maiù varieté. Dlungia la festuca valesiaca, che é diploida, y la festuca rupicola, che é esaploida, él gnü a löm pormò ti ultims tëmps ince formes otoploides (f. bauzanina).
Röses mates de Südtirol
Te n proiet dla dorada de plü agn vëgnel dal 2001 incà inventarisé, coiü adöm y determiné les röses mates che crësc te Südtirol (Rosa spp.). Le fin di relevamënc é chël da verifiché ci sorts che vëgn dant y olache ares à süa difujiun. La fondamënta é dates dala cartaziun floristica generala dai agn 60 cina al dedaincö, laprò da relevamënc y coleziuns de reperc fac por chësc fin ti agn 2001, 2002 y 2005.
Les plantes da füresc de Südtirol
Dlungia n relevamënt general dla flora de nosta provinzia vëgnel dal 2000 incà ince fat relevamënc intensifs dles plantes da füresc. Na gaujiun é stada danter l’ater le proiet suraregional “Atlante corologico delle Pteridofite nell’Italia nordorientale“ (www.museocivico.rovereto.tn.it), a chël che le Museum de Sciënzes Naturales à partezipé ativamënter.