Echipamënt tecnich
Preparatore
Tl preparatore vëgn ogec da museum y da coleziun tratês por la conservaziun. Material biologich mëss gnì arjigné ca por ch’al sides adatè a na conservaziun de dorada lungia. Por vigni grup de tiers él prozedöres spezifiches. Por che i vijitadus pois amiré i tiers ti dioramas y tles recostruziuns vëgnel laurè sö a preparac (dermoplastiches) mâ tiers ciafês morc. Dl tier romagnel mâ plü la pel, le polan o les plömes che ti vëgn metüs sura jö a na imitaziun dl corp dl tier.
Mo ince minerai y corëc vëgn descuris, netijês y eventualmënter stabilisês danch’ai vëgnes metüs te vidrina. Por la preparaziun de minerai adorunse, dlungia massaries mecaniches y le droch al ultrasonn, tröpes sostanzes chimiches. Mâ insciö vara da descurì seletivamënter i cristai desvalis.
Avis!
Le Museum de Sciënzes Naturales de Südtirol s’interessëia de cadavers de tiers, che vëgn adorês por les mostres y por l’archirida. Nosc interès particolar i va a pici mamifers (sorüces, dormiadli, netores o d’ater) y vicì. Mo ince d’atri cadavers de tiers maius podëise nes anunzié. Tel: 0471/41 29 60/64 o e-mail: info@naturmuseum.it
Le laboratore chimich
Le laboratore é dotè de n sistem d’estraziun, stadires da laboratore y analisa, meses da laûr por laboratore, y dles sostanzes chimiches che va debojëgn por fà proes y analises scëmples. Te chësc salamënt vëgnel ince fat les comedöres fines, sciöche le tratamënt final dla limaziun sotida di minerai y corëc y de d’atri esponac.
N ejëpl de preparaziun de corëc é l’estraziun de preparac de cuticula da resc de plantes ciarbonisês. Por la lauraziun de microfossii val impröma debojëgn de prozedöres chimiches-fisiches de gran bria, por isolé i dër pici resc de vita dala pera. Cun metodes speziales sciafion cinamai da isolé y determiné monozelulars da pera döra.
Laboratore geologich
Tl laboratore geologich él na siëia da peres cun na profondité de tai de 20 cm, na picia siëia da formataziun y döes mores eletriches plates por granijora fina y granijora mesana. Ince d’atri laûrs grôi pro les peres y minerai po gnì fac chilò.
Fujina
La fujina é arjignada ite cun massaries y injins ch’an adora por fà sö les mostres y por laûrs de manutenziun dl frabicat.
La preparaziun dl’ega dl mer
Le salamënt, olach’al vëgn filtré y tratè l’ega dl acuare de corai é tl’alzada dles cianôs dl museum. Tres condütes de rôs de PVC rogor l’ega da sè dal acuare tla pröma alazada dl frabicat te n droch de racoiüda, olach’ara vëgn impröma filtrada mecanicamënter cun lana de perlon. Chilò vëgn regolè y tignì costant le contignü de sè cun l’ajunta d’ega ducia. Insciö vëgn compensada l’ega tanfada fora; laprò vëgnel injuntè sostanzes sciöche calzium (tres n reatur da calzium cun anidrida de carbonium) che vëgn consumades da alghes da cialc y corai. La pumpa prinzipala (30.000 litri al’ora) condüj spo l’ega dl droch de racoiüda al descaiadù de proteines alt trëi metri y cun na capazité de 500 litri, ch’é le nojel dl sistem de filtraziun.
Na pert dl’ega röia tl desfridadù y, aladô dl bojëgn, tl filter a carbonium atif. Dedô spo vëgn l’ega pumpada tl acuare; dala pumpa prinzipala al fi dl’ega dl acuare mëssel gnì superè n deslivel de oramai 10 metri.
Da odëi söla fotografia: Apartöres por l’osmosa de revers.
Te intervai regolars mëss l’ega da sè n pert gni mudada. La preparaziun dl’ega dl mer vëgn arjunta tres le deleghè n moscedoz spezial de sês te ega ducia (ega de pipa) ch’é denant gnüda arjignada sö tres osmosa de revers. Tl salamënt él ince le droch de carantena, colié tres rôs de condüta cun l’implant de preparaziun dl’ega dl mer.
Söla fotografia: Reatur da calziun alimentè da anidrida de carbonium.